No ho sembla però ja som a dimecres. La darrera setmana a San Ramón encara passa més aviat que les altres, i ja és dir! Ahir vaig fer a casa un sopar mallorquí, un sopar d'estiu dins l'hivern de Nicaragua i amb la família de Nicaragua. I trampó, pa amb formatge y coca de trampó al costat de gallopinto (arròs amb "frijoles") y plàtan fregit, i quines mescles i quin goig comprtir cultures i gastronomies. El sopar agradà als de casa, o així m'ho varen fer saber. I quant els enyoraré, el dia a dia amb ells, la xerrada just acabar de sopar, n'Helenita que quasi sempre és per la meva habitació, les converses plenes de confessions amb n'Esther...
Avui es prepara un altre sopar, el sopar mallorquí amb els de ACNAS, amb la gent que tan i tan bé ens ha acollit i amb la que fa tan bo treballar!
I és que aquesta setmana serà un no aturar, esdevé intensa, de sopar en sopar, de comiat en comiat... Intentant aprofitar al màxim els pocs dies que em queden per aquí i agafant forces per iniciar el viatge cap a la costa atlàntica, un viatge que per dissort no té tornada a San Ramón.
No hay comentarios:
Publicar un comentario