Dolça besada a gust a què s'acaba

Acabada l'estada a San Ramón i acabada la gran aventura final al mar carib esper a Managua la sortida del vol Managua- Miami.
Quins grans records que em deixa Nicaragua i quin munt de coses que he après i d'altres que he desaprès.
Sortirem fa deu dies, i sembla que fos ahir, de San Ramón amb la maleta plena d'esperances d'arribar com fos a Cord Island, una illa enmig del mar carib. El mateix dia poguerem arribar a El Rama, una ciutat just al costat de Río Escondido on s'agafaven les "pangas" cap a Bluffiels, tot i que després ens costà un dia més per poder trobar un vaixell de càrrega que ens dugués fins a l'illa. I així dilluns despertarem a Corn Island una illa que sura damunt el mar carib, plena de tranquilitat, on la platja i les aigües cristal·lines eren totes per nosaltres... una illa amb l'absència de grans hotels i turisme lleig, per ara. Una illa semblant a la nostra, en essència.
Després d'uns dies de platja, selva tropical, ron dins cocos, cervesa, reggeton, entre d'altres iniciarem el viatge de tornada a la part del Pacífic.
I els dies que hem passat fins avui han estat tranquils, i Granada i Masaya, i mercats, i gent, i vida, i comiats. Dies per gaudir i per assumir una mica tot el que hem viscut, cosa que durà el seu temps.
I llavors torn aquí on sóc, a un hotel de Managua, intentat tornar a la realitat, intentant preperar-me pel llarg viatge d'aeroports i avions.

I així d'aquí poc tornaré a l'illa, a la terra, tornaré a casa... tot i que un trosset de mi sempre restarà a Nicaragua.