De caps de setmana.

I què estrany tot plegat, i què estrany el pas del temps. I fa molt temps que no escric, i és que el temps passa massa aviat. Just demà iniciaré la meva darrera setmana a San Ramón i només de pensar-ho m'entra vertigen. Serà una setmana intensa, intentant acabar tot allò que començarem, intentant fer tot allò que encara no he pogut fer.
I el temps passa tan diferent de dilluns a divendres que de dissabte a diumenge. Passam uns caps de setmana intensos, cap amunt i cap avall, coneixent a gent diferent, gent nova, gent tan i tan diferent.
El cap de setmana passat anarem a Las Peñitas, una platja propera a León. I quina tranquilitat, quina pau, quin oceà tan càlid. I el sol tèbi sobre la pell i les ones trencant amb força damunt l'arena. I aquells trossets d'arena que feia hores no hi eren de cop apareixen i sembla que surin damunt l'aigua.I així el cap de setmana esdevingué un cap de setmana d'estiu, ja que tothom sap que els caps de setmana d'aigua salada són d'estiu, i esdevé el record d'una cançó que parla de l'estiu i de resoldre tots els problemes dient tanmateix.
Aquest cap de setmana fou ben diferent, arribarem a Somoto, i de cop dissabte al matí l'atzar ens retrobà amb els companys de l'inici del viatge, i que n'és de petit el món, i quines sorpreses ens dóna. Ferem el "Cañón de Somoto" al matí i al vespre ens dedicarem básicament a beure Toñas, la cervesa típica de Nicaragua. Avui diumenge iniciarem la nostra darrera tornada a San Ramón, i és que diumenge que ve ja serem lluny d'aquí, direcció Corn Island.

Quin intens viatge, un viatge que es farà curt i em deixarà amb ganes de més. Esper poder tornar a escriure abans de partir de San Ramón, abans de partir d'aquest poble que tan bé ens ha acollit i que tan em costrarà deixar, al que deixaré dient fins aviat.