D'un estiu de cinc dies a Mallorca i l'arribada a Nicaragua

L'estiu a l'illa fou curt, un estiu que continuarà a la tornada, un estiu d'uns cinc dies, un estiu curt però intens, de Ciutadella i Sant Joan, des Trenc, de Pollença...
No cal pensar en l'estiu que no serà a ca nostra, en els tomàquets, els melons que semblen carabasses i síndries, de dies al sol a platges ja conegudes i tan tan estimades, de trempó davall un pi, de vesprades per dins els carrers de Palma, de gelats, de la Patrona, de la mar, de la sal... És dons un estiu que no és, almenys per jo, un estiu on no hi sóc. I així pens en l'estiu que faré aquí, a Nicaragua, a un poblet ple de colors i gent anomenat San Ramón, de la convivència amb una família molt agradable, de la feina que demà iniciaré, de les converses sobre guerres civils i desastres, dels intercanvis gastronòmics, de nins riallers, de fruites, de verds... i de tot el que vengui, de tot el que encara no se com i quan vendrà.
El viatge d'escales fou llarg, el no dormir pesava, però la companyia fou genial. El primer vespre a Managua el passarem molt bé, un hotel típic amb jardins plens de verds i un berenar tradicional. El canvi d'hora encara pitja, però supòs que demà ja haurà passat.
Avui passam un diumenge tranquil. Demà ja veurem el que ens espera.